Per ser competitives, les empreses precisen estandarditzar els mĆØtodes i temps correctes d’execuciĆ³ del treball que li permetin resoldre la variada problemĆ tica dels seus processos industrials o de servei.
La bona marxa d’una empresa depĆØn en moltes ocasions de que les seves diverses activitats productives estiguin correctament resoltes, depenent aixĆ² -al seu torn- de la bondat tĆØcnica dels temps assignats per a l’execuciĆ³ del treball.
D’altra banda, aquests temps han de ser justs perquĆØ:
- de la seva correcta o incorrecta determinaciĆ³ dependran les percepcions salarials del treballador; i
- els temps d’execuciĆ³ mal calculats sĆ³n brou de cultiu propici per als conflictes laborals.
- L’estandarditzaciĆ³ del treball consisteix en la determinaciĆ³ i aplicaciĆ³ del mĆØtode operatori idoni i en l’assignaciĆ³ dels temps correctes d’execuciĆ³ corresponents per realitzar una tasca amb els mitjans de que realment es disposa; tot aixĆ²,
- complint amb les exigĆØncies de qualitat, cost i termini de lliurament acordades;
- assegurant a tots els colĀ·laboradors l’adquisiciĆ³ dels mateixos coneixements teĆ²rics i prĆ ctics del treball, amb Ā variacions mĆnimes;
- garantint uns nivells de qualitat, productivitat i seguretat satisfactoris;
- simplificant els processos;
- eliminant les operacions que no afegeixen valor al producte; i
- establint les produccions exigibles, a partir de la definiciĆ³ de l’operaciĆ³ estĆ ndard i del takt time (temps de cadĆØncia).
Els treballs a millorar i estandarditzar sĆ³n, fonamentalment i en principi, els segĆ¼ents:
- Les operacions que donin lloc a ācolls d’ampollaā.
- Les tasques que ocupin molt temps.
- Les operacions en quĆØ hagin de realitzar-se llargs recorreguts per proveir-se de materials i eines.
- Les tasques que suposin un evident malbaratament de materials i/o d’esforƧ humĆ .
La OIT defineix el mesurament del treball com āl’aplicaciĆ³ de tĆØcniques per determinar el temps que inverteix un treballador qualificat en dur a terme una tasca determinada, efectuant-la segons una norma d’execuciĆ³ preestablertaā (mĆØtode operatori).
Entre aquestes tĆØcniques, la OIT destaca com a principals: el mostreig del treball, l’estimaciĆ³ estructurada, l’estudi de temps mitjanƧant cronometratge, les normes de temps predeterminats (MTM en les seves diferents varietats) i les dades tipus.
L’estudi de temps mitjanƧant cronometratge Ć©s, segons la OIT, la ātĆØcnica de mesurament del treball emprada per registrar els temps i ritmes de treball corresponents als elements d’una tasca definida, efectuada en condicions determinades, i per analitzar les dades a fi d’esbrinar el temps requerit per efectuar la tasca segons una norma d’execuciĆ³ preestablertaā (mĆØtode operatori), i el cronometratge Ć©s la āmanera d’observar i registrar, per mitjĆ d’un rellotge (cronĆ²metre) o un altre dispositiu, el temps que es triga a executar cada elementā.
MitjanƧant la tĆØcnica del cronometratge, tractem de fixar el temps que necessita un operari qualificat per realitzar una determinada sĆØrie d’operacions, treballant en les mateixes amb subjecciĆ³ a un mĆØtode preestablert i amb un ritme (activitat) normal; aquesta mesura Ć©s el que es denomina ātemps tipusā de l’operaciĆ³.
El cronometratge s’aplica, en general, a processos ja implantats els temps dels quals han d’establir-se per primera vegada o per ajustar-los a la nova realitat desprĆ©s de la introducciĆ³ de millores organitzatives i/o de mitjans de producciĆ³ o manutenciĆ³ (com Ć©s el cas de sĆØries curtes de fabricaciĆ³ o de muntatge, treballs de magatzem, etc.).
ElsĀ estudis de temps realitzats mitjanƧant cronometratge, sent igualment vĆ lids que els efectuats mitjanƧant tĆØcniques MTM quant a la precisiĆ³ exigible dels seus resultats, requereixen bastant menys temps de dedicaciĆ³ i, per tant, sĆ³n menys onerosos.
Qualsevol de les indicades tĆØcniques de mesurament Ć©s vĆ lida i legĆtima, i es poden utilitzar opcionalment una o altra, amb tal que siguin correctament aplicades (el que s’assegura acudint a la intervenciĆ³ de professionals qualificats o homologats).
Ćs lliure optar per la utilitzaciĆ³ d’una o una altra tĆØcnica, encara que els seus diferents camps d’aplicaciĆ³, terminis de realitzaciĆ³ i costos econĆ²mics aconsellin l’elecciĆ³ dāaquella que millor s’acomodi, en cada cas, a les caracterĆstiques dels treballs a mesurar o de la mĆ©s rĆ pida i menys onerosa.
Els temps que s’estableixin en el cronometratge han d’ajustar-se en tot moment als mĆØtodes preestablerts i a les condicions tecnolĆ²giques que es donin a cada instant, atesos els nivells de qualitat que s’hagin fixat per la DirecciĆ³.
L’estabilitzaciĆ³ del mĆØtode operatori i el compliment de les condicions de tot tipus previstes en el cronometratge ajuden a una millor acceptaciĆ³ de les cĆ rregues de treball assignades.
ElsĀ estudis de temps realitzats mitjanƧant cronometratge, sent igualment vĆ lids que els efectuats mitjanƧant MTM quant a la precisiĆ³ dels seus resultats, requereixen menys temps de dedicaciĆ³ i sĆ³n menys onerosos.
Encarregui aĀ ITEMSAĀ la realitzaciĆ³ d’un treball pilot d’estandarditzaciĆ³ deĀ mĆØtodes i tempsĀ d’una operaciĆ³ important, representativa del procĆ©s productiu clau de la seva Empresa, per tal Ā de poder conĆØixer i avaluar el impacte de la nostra intervenciĆ³ en la millora de la productivitat i en la reducciĆ³ dels costos de fabricaciĆ³.