Per ser competitives, les empreses precisen estandarditzar els mètodes i temps correctes d’execució del treball que li permetin resoldre la variada problemàtica dels seus processos industrials o de servei.
La bona marxa d’una empresa depèn en moltes ocasions de que les seves diverses activitats productives estiguin correctament resoltes, depenent això -al seu torn- de la bondat tècnica dels temps assignats per a l’execució del treball.
D’altra banda, aquests temps han de ser justs perquè:
- de la seva correcta o incorrecta determinació dependran les percepcions salarials del treballador; i
- els temps d’execució mal calculats són brou de cultiu propici per als conflictes laborals.
- L’estandardització del treball consisteix en la determinació i aplicació del mètode operatori idoni i en l’assignació dels temps correctes d’execució corresponents per realitzar una tasca amb els mitjans de que realment es disposa; tot això,
- complint amb les exigències de qualitat, cost i termini de lliurament acordades;
- assegurant a tots els col·laboradors l’adquisició dels mateixos coneixements teòrics i pràctics del treball, amb variacions mínimes;
- garantint uns nivells de qualitat, productivitat i seguretat satisfactoris;
- simplificant els processos;
- eliminant les operacions que no afegeixen valor al producte; i
- establint les produccions exigibles, a partir de la definició de l’operació estàndard i del takt time (temps de cadència).
Els treballs a millorar i estandarditzar són, fonamentalment i en principi, els següents:
- Les operacions que donin lloc a “colls d’ampolla”.
- Les tasques que ocupin molt temps.
- Les operacions en què hagin de realitzar-se llargs recorreguts per proveir-se de materials i eines.
- Les tasques que suposin un evident malbaratament de materials i/o d’esforç humà.
La OIT defineix el mesurament del treball com “l’aplicació de tècniques per determinar el temps que inverteix un treballador qualificat en dur a terme una tasca determinada, efectuant-la segons una norma d’execució preestablerta” (mètode operatori).
Entre aquestes tècniques, la OIT destaca com a principals: el mostreig del treball, l’estimació estructurada, l’estudi de temps mitjançant cronometratge, les normes de temps predeterminats (MTM en les seves diferents varietats) i les dades tipus.
L’estudi de temps mitjançant cronometratge és, segons la OIT, la “tècnica de mesurament del treball emprada per registrar els temps i ritmes de treball corresponents als elements d’una tasca definida, efectuada en condicions determinades, i per analitzar les dades a fi d’esbrinar el temps requerit per efectuar la tasca segons una norma d’execució preestablerta” (mètode operatori), i el cronometratge és la “manera d’observar i registrar, per mitjà d’un rellotge (cronòmetre) o un altre dispositiu, el temps que es triga a executar cada element”.
Mitjançant la tècnica del cronometratge, tractem de fixar el temps que necessita un operari qualificat per realitzar una determinada sèrie d’operacions, treballant en les mateixes amb subjecció a un mètode preestablert i amb un ritme (activitat) normal; aquesta mesura és el que es denomina “temps tipus” de l’operació.
El cronometratge s’aplica, en general, a processos ja implantats els temps dels quals han d’establir-se per primera vegada o per ajustar-los a la nova realitat després de la introducció de millores organitzatives i/o de mitjans de producció o manutenció (com és el cas de sèries curtes de fabricació o de muntatge, treballs de magatzem, etc.).
Els estudis de temps realitzats mitjançant cronometratge, sent igualment vàlids que els efectuats mitjançant tècniques MTM quant a la precisió exigible dels seus resultats, requereixen bastant menys temps de dedicació i, per tant, són menys onerosos.
Qualsevol de les indicades tècniques de mesurament és vàlida i legítima, i es poden utilitzar opcionalment una o altra, amb tal que siguin correctament aplicades (el que s’assegura acudint a la intervenció de professionals qualificats o homologats).
És lliure optar per la utilització d’una o una altra tècnica, encara que els seus diferents camps d’aplicació, terminis de realització i costos econòmics aconsellin l’elecció d’aquella que millor s’acomodi, en cada cas, a les característiques dels treballs a mesurar o de la més ràpida i menys onerosa.
Els temps que s’estableixin en el cronometratge han d’ajustar-se en tot moment als mètodes preestablerts i a les condicions tecnològiques que es donin a cada instant, atesos els nivells de qualitat que s’hagin fixat per la Direcció.
L’estabilització del mètode operatori i el compliment de les condicions de tot tipus previstes en el cronometratge ajuden a una millor acceptació de les càrregues de treball assignades.
Els estudis de temps realitzats mitjançant cronometratge, sent igualment vàlids que els efectuats mitjançant MTM quant a la precisió dels seus resultats, requereixen menys temps de dedicació i són menys onerosos.
Encarregui a ITEMSA la realització d’un treball pilot d’estandardització de mètodes i temps d’una operació important, representativa del procés productiu clau de la seva Empresa, per tal de poder conèixer i avaluar el impacte de la nostra intervenció en la millora de la productivitat i en la reducció dels costos de fabricació.