Per ser competitives, les empreses precisen estandarditzar els mĆØtodes i temps correctes d’execució del treball que li permetin resoldre la variada problemĆ tica dels seus processos industrials o de servei.
La bona marxa d’una empresa depĆØn en moltes ocasions de que les seves diverses activitats productives estiguin correctament resoltes, depenent això -al seu torn- de la bondat tĆØcnica dels temps assignats per a l’execució del treball.
D’altra banda, aquests temps han de ser justs perquĆØ:
- de la seva correcta o incorrecta determinació dependran les percepcions salarials del treballador; i
- els temps d’execució mal calculats són brou de cultiu propici per als conflictes laborals.
- L’estandardització del treball consisteix en la determinació i aplicació del mĆØtode operatori idoni i en l’assignació dels temps correctes d’execució corresponents per realitzar una tasca amb els mitjans de que realment es disposa; tot això,
- complint amb les exigĆØncies de qualitat, cost i termini de lliurament acordades;
- assegurant a tots els colĀ·laboradors l’adquisició dels mateixos coneixements teòrics i prĆ ctics del treball, amb Ā variacions mĆnimes;
- garantint uns nivells de qualitat, productivitat i seguretat satisfactoris;
- simplificant els processos;
- eliminant les operacions que no afegeixen valor al producte; i
- establint les produccions exigibles, a partir de la definició de l’operació estĆ ndard i del takt time (temps de cadĆØncia).
Els treballs a millorar i estandarditzar són, fonamentalment i en principi, els següents:
- Les operacions que donin lloc a ācolls d’ampollaā.
- Les tasques que ocupin molt temps.
- Les operacions en quĆØ hagin de realitzar-se llargs recorreguts per proveir-se de materials i eines.
- Les tasques que suposin un evident malbaratament de materials i/o d’esforƧ humĆ .
La OIT defineix el mesurament del treball com āl’aplicació de tĆØcniques per determinar el temps que inverteix un treballador qualificat en dur a terme una tasca determinada, efectuant-la segons una norma d’execució preestablertaā (mĆØtode operatori).
Entre aquestes tĆØcniques, la OIT destaca com a principals: el mostreig del treball, l’estimació estructurada, l’estudi de temps mitjanƧant cronometratge, les normes de temps predeterminats (MTM en les seves diferents varietats) i les dades tipus.
L’estudi de temps mitjanƧant cronometratge Ć©s, segons la OIT, la ātĆØcnica de mesurament del treball emprada per registrar els temps i ritmes de treball corresponents als elements d’una tasca definida, efectuada en condicions determinades, i per analitzar les dades a fi d’esbrinar el temps requerit per efectuar la tasca segons una norma d’execució preestablertaā (mĆØtode operatori), i el cronometratge Ć©s la āmanera d’observar i registrar, per mitjĆ d’un rellotge (cronòmetre) o un altre dispositiu, el temps que es triga a executar cada elementā.
MitjanƧant la tĆØcnica del cronometratge, tractem de fixar el temps que necessita un operari qualificat per realitzar una determinada sĆØrie d’operacions, treballant en les mateixes amb subjecció a un mĆØtode preestablert i amb un ritme (activitat) normal; aquesta mesura Ć©s el que es denomina ātemps tipusā de l’operació.
El cronometratge s’aplica, en general, a processos ja implantats els temps dels quals han d’establir-se per primera vegada o per ajustar-los a la nova realitat desprĆ©s de la introducció de millores organitzatives i/o de mitjans de producció o manutenció (com Ć©s el cas de sĆØries curtes de fabricació o de muntatge, treballs de magatzem, etc.).
Els estudis de temps realitzats mitjançant cronometratge, sent igualment và lids que els efectuats mitjançant tècniques MTM quant a la precisió exigible dels seus resultats, requereixen bastant menys temps de dedicació i, per tant, són menys onerosos.
Qualsevol de les indicades tĆØcniques de mesurament Ć©s vĆ lida i legĆtima, i es poden utilitzar opcionalment una o altra, amb tal que siguin correctament aplicades (el que s’assegura acudint a la intervenció de professionals qualificats o homologats).
Ćs lliure optar per la utilització d’una o una altra tĆØcnica, encara que els seus diferents camps d’aplicació, terminis de realització i costos econòmics aconsellin l’elecció dāaquella que millor s’acomodi, en cada cas, a les caracterĆstiques dels treballs a mesurar o de la mĆ©s rĆ pida i menys onerosa.
Els temps que s’estableixin en el cronometratge han d’ajustar-se en tot moment als mĆØtodes preestablerts i a les condicions tecnològiques que es donin a cada instant, atesos els nivells de qualitat que s’hagin fixat per la Direcció.
L’estabilització del mĆØtode operatori i el compliment de les condicions de tot tipus previstes en el cronometratge ajuden a una millor acceptació de les cĆ rregues de treball assignades.
Els estudis de temps realitzats mitjançant cronometratge, sent igualment và lids que els efectuats mitjançant MTM quant a la precisió dels seus resultats, requereixen menys temps de dedicació i són menys onerosos.
Encarregui aĀ ITEMSAĀ la realització d’un treball pilot d’estandardització deĀ mĆØtodes i tempsĀ d’una operació important, representativa del procĆ©s productiu clau de la seva Empresa, per tal Ā de poder conĆØixer i avaluar el impacte de la nostra intervenció en la millora de la productivitat i en la reducció dels costos de fabricació.